L’opció d’un recorregut

Text curatorial amb motiu del projecte 5X5Castelló2013 al Espai d’art contemporani de Castelló-EACC i a El Convent-Espai d’Art, Vila-real. Del 25 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2104.

L’art visual que es fa en l’actualitat absorbeix continguts des de molt diversos àmbits socioculturals i els reinscriu en els espais destinats al seu consum amb una doble voluntat: l’ocupació de tècniques i temàtiques híbrides, que cohabiten amb naturalitat i doten l’art contemporani d’una clara vocació cultural i social, i l’acceptació que qualsevol novetat siga possible i vaja destinada a transcendir el propi àmbit d’on sorgeix.

Sense pretendre una lectura reduccionista d’esta edició de 5x5Castelló 2013-2014, els 25 artistes seleccionats són exemples apropiats d’estos vessants contemporanis de l’art visual que, parafrasejant Guy Debord, “s’assemblen més al seu temps que als seus pares”. En l’edició d’enguany es vol establir una relació temàtica entre les obres presentades, sense pretendre per això delimitar el sentit interpretatiu de cada projecte o obra, i deixar a la mirada i a la lectura de l’espectador l’última paraula d’allò que es veu, es pressent i s’analitza de manera individual, així com proposar una opció de recorregut en què deambular físicament i teòricament.

La posada en relació d’estes obres plurals s’ha organitzat a partir de quatre blocs temàtics. Cada un acull amb flexibilitat un nombre determinat de peces o accions que poden ser llegides des d’eixa perspectiva conceptual, en una mena de disposició de “bon veïnatge” entre elles. La pertinença a un bloc temàtic n’orienta la lectura, però en no determina el sentit. Al seu torn, els quatre apartats generen un recorregut que vincula els aspectes generals i els particulars, des de l’espill orientat cap al jo fins a la finestra oberta al món i a l’alteritat, i viceversa, com un camí d’anada i tornada. Estos blocs corresponen als conceptes següents: Llocs, Narracions, Distanciaments i Qüestionaments i, alhora, s’han reduït a la paraula inicial d’una frase que necessita ara ser contextualitzada. A manera d’aclariment en el seu hàbitat propi, una concisa introducció acompanya les obres agrupades dins de cada temàtica.

En esta edició de 5x5Castelló es presenta així mateix la novetat d’una segona seu, que acull part de les obres representades. La sala d’exposicions El Convent Espai d’art, a Vila-real, s’uneix a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló-EACC per a ampliar el sentit de recorregut espacial, que es completa amb la visita dels dos emplaçaments i que inauguren les seues parts del tot en dos moments temporals distints. Eixe aspecte genera per si un joc d’espacialitat i temporalitat característic de qualsevol recorregut.

Llocs es presenta com a possible inici. Representa la natura i les ciutats contemporànies, el lloc de memòria i l’espai homologable que actua així mateix com a negació, com a no-lloc: el trànsit i l’incopsable. Allò que es dóna i allò que s’ha manipulat ens porta a la construcció d’un món que necessita Narracions per a ser contat, quan la representació del circumdant i la creació de realitat a través del relat prenen forma en l’espai recontextualitzat d’exposició. La mirada en l’espill genera un reflex, però igualment duplica la distància; Distanciaments és un conjunt d’obres que reflexionen sobre la identitat, l’ésser i el paréixer, convertits en estudis de cas particulars. I, derivat d’eixa primera presa de consciència de la distància, Qüestionaments es pregunta sobre l’aspecte social i el polític; la manera en què hem agrupat els interessos col·lectius i els perquès en les deficiències del sistema, en aparença infal·lible.

El suggeriment d’este ordre es troba concentrat i resumit en la seu de Vila-real, on la inauguració s’esdevé sis dies després i on es troba una selecció de vuit obres representatives dels quatre grups temàtics. La intenció és generar un deambulatori entre ambdós espais que ressalte la complementarietat de la proposta, a manera de dos peces que encaixen quan es posen una al costat de l’altra, a pesar de les diferents mides i de la diversitat de les seues formes.

Llocs. La natura i els hàbitats; els llocs de trànsit globalitzats; el lloc evocat dins de l’espai expositiu; el dispositiu del que s’exposa; la instal·lació com a lloc que recontextualitza. El recorregut comença en el paisatge, convertit en territori i hàbitat urbà, transformat i, de vegades, sobreexplotat. Els llocs de trànsit, de pas, el no-lloc com a concepte icònic d’un estil de vida, front al lloc identitari, subjecte a la història i al temps, als records i al seu oblit. En l’art, el registre previ a la pèrdua i la transformació construeix memòria, rescata o ralentitza l’esdevindre implacable dels fets. Altres vegades, simplement mostra o recrea un esdevindre de dimensions globals. L’espai d’exposició esdevé lloc de representació (i traducció a escala individualitzada) d’un fora que existeix en relació amb les coses comunes i les col·lectives.

Narracions. La història universal i les microhistòries; les narracions que expliquen el món; l’univers i l’estudi de l’artista; el relat d’allò que configura el que som col·lectivament. Després de la constatació de l’entorn, inventem els codis que ens permeten entendre’l, explicar-lo, recrear-lo. De manera oral, escrita i a través de les imatges, com en un procés cada vegada més complex i sofisticat de comunicació, traspassem la frontera entre les coses externes i la comprensió pròpia a través de la cultura. L’obra artística i l’espai expositiu es converteixen en símbol o al·legoria d’allò que circula i perviu fora dels seus límits.

Distanciaments. La identitat davant d’un espill que distancia el que reflecteix; el gènere; la presència física i l’acció com a complements necessaris de l’obra expandida; la multiplicitat del jo. El rostre reflectit en l’aigua és una narració mítica del principi de la consciència personal que ha trobat en l’art un fidel aliat. L’evolució de les qüestions de gènere, de la identitat personal en relació amb les regles establides, la necessitat de vindicar la igualtat i exigir la visibilitat de les opcions minoritàries… són demandes clarament relacionades amb l’art de les darreres dècades que ha trobat en els seus modes d’exorcitzar la individualitat, un camí que recórrer conjuntament.

Qüestionaments. Analitzar el món i les seues regles des de la distància crítica; el sistema qüestionat; qualsevol element personal i tots els elements ètics; el debat entre el mitjà i el llenguatge; els metarelats. Mirar el món críticament necessita implicació social i política. L’art contemporani ha eixamplat els seus límits i desdibuixat les seues fronteres per a donar cabuda a plantejaments que, sense estar vinculats necessàriament ni completament amb l’art, poden ser llegits i compresos en el context artístic més plenament que en altres. Estes “estètiques de l’emergència” (Reinaldo Ladagga) actuen fora dels límits de l’art per a, una vegada empleats els recursos i ocupats els espais canònics del propi medi, tornar a l’arena sociopolítica. Vigilar els vigilants i qüestionar els límits entre representació i construcció de realitats.

Descarregar publicació 5x5_Castello_2013